Google m'ha notificat esta matinada que ha llançat un nou sistema de personalització de publicitat. Que què vol dir això? Que si abans els anuncis donaven la impressió de pareixer-se al contingut de la pàgina web, del correu que estigueres llegint, o de la búsqueda que acabares de fer, ara en canvi els anuncis es basaran en els continguts de les pàgines web que més freqüentes. Això es possible gràcies a una cookie que jo desconeixia, anomenada DART cookie, que no és una altra cosa que una cookie fixa que t'identifica unequívocament, i que permet fer una traça de les pàgines web que visites. D'aquesta manera, les empreses anunciadores poden classificar-nos segons els nostres gustos, i per tant oferir-nos anuncis seleccionats a la nostra mida.

Després de llegir açó, es inevitable que una veu dins nostre es pregunte: "Però on està la nostra privacitat?". Afortunadament per a tots nosaltres, usuaris d'Internet, hi ha una entitat anomenada Network Advertising Initiative (NAI) que suposadament vela per la nosaltres. Personalment no l'havia sentida mai fins a dia de hui, però pel que pareix aquest any celebrarà ja el seu 10é aniversari. Aquesta associació ens oferix la ferramenta necessària per a negar tot tipus de "seguiment" de la nostra activitat a través d'Internet, descarregant les cookies que contrarresten a les DART (i si, ho dic en plural perquè pots tindren vàries simultàniament, una per cada companyia que les utilitze). Ací teniu l'enllaç per si voleu fer-ne ús.

Però abans de descarregar-nos els anti-cookies, crec que és necessària una reflexió. A quin preu estem mantenint la nostra privacitat? És sabut per part de tots els que ens interessem un poc per aquest món de la publicitat, que encara no s'ha trobat la fòrmula màgica que fassa d'Internet una mina d'or de la publicitat, i això és així perquè, efectivament, els anuncis arriben a milers d'usuaris, però d'aquestos milers una ínfima part fa click, i d'aquesta ínfima part, molts menys acaben comprant, registrant-se, o fent ús dels serveis. Tot això es deu a la saturació que sofrim els navegants de la Red, saturació de trobar publicitat a tot arreu (i el fet de que el format es repetixca en moltes ocasions no fa més que facilitar que la meua vista passe per damunt dels anuncis sense llegir-los), un fet que és mesurable en forma d'estadístiques, i que fa als empresaris seguir apostant pels suports tradicionals (ja siga la televisió, ràdio, revistes, cartells...). Pot ser us pregunteu que què ens importa això a nosaltres, com a usuaris d'Internet, si és problema dels empresaris. Bé, ens afecta directament, ja que és aquesta fràgil publicitat un dels pilars que manté el lliure corrent d'informació en la red, la que permet que gent que li dedica una gran part del seu temps a oferir serveis gratuits (com puguen ser bases de dades de subtítuls, de sèries, de llibres, de votació de pel·lícules, o informació en forma de blogs professionals, per ennumerar uns pocs) guanyen quatre duros, que tampoc els dona per a forrar-se.

Tot açò ho dic perquè al negar aquestes cookies, pot ser estiguem negant un model de negoci per a Internet que done peu a nous serveis que d'altra manera no coneixeriem, ja que amb la tecnologia actual mai hagueren pogut guanyar prous diners per a ser rentables, alhora que gratuits econòmicament al públic. I dic econòmicament perquè estem pagant un preu en forma de privacitat. És per això que aquesta nova tecnologia ens dòna repelús a tots, perquè es troba en una frontera molt poc definida y que ens asusta a tots, com és la frontera entre el respecte y la violació de la nostra privacitat. Pot ser negant aquestes cookies, estiguem negant la possibilitat d'un futur de la música en la Red, o altres models de negoci que encara no s'han imaginat.

COMMENTS

Nombre *
Email (Para validación y respuestas)
Página Web
Código de seguridad:   
ChronoComments by Joomla Professional Solutions

Publicar Comentario