Aprovechando la coyuntura del último artículo, os traigo un vídeo muy ilustrativo, a la vez que directo, que resume lo que significa el cambio climático para nuestros compañeros de planeta, los animales.

No olvidemos que en este mundo todos somos iguales, y que no debemos dejar que nuestra voz sea aplacada por ninguna otra.

El domingo pasado tuve la suerte de visitar el esplendoroso Oceanográfico de Valencia. No es algo que tuviera pensado hacer nunca, pero gracias a un amigo conseguimos invitaciones, conque el momento era el idóneo para apreciar la majestuosa obra de arte, el mayor complejo acuático de toda Europa con más de 100.000 metros cuadrados de superfície.

Me sorprendí sólo llegar al encontrarme en la entrada una protesta contra el mismo Oceanográfico, en la que se ponía de manifiesto un supuesto caso de injusticia contra los animales, y en la que se instaba a cerrar las prisiones animales (o de animales no humanos, como rezaban sus pancartas).

Una vez dentro, el espectáculo se convirtió en un drama, donde los actores principales eran los animales que permanecían encerrados en jaulas claustrofóbicas (eso si obviamos que no deberían estar encerrados). Donde la gente veía focas dando vueltas y jugando, yo las veía en un tanque de agua en el que no podían nadar en la misma dirección más que unos pocos segundos, y en el que, a modo de danza siniestra, se apreciaba como los animales repetían el mismo recorrido dentro de su tanque una y otra vez, rendidos ante la impotencia de cambiar la rutina a la que estaban condenados. Me recordó a las escenas típicas donde los internos de los manicomios pasean en círculos y se lamentan, ajenos a la realidad que les envuelve, también prisioneros de un modo o de otro.

El recorrido continuó a través de los acuarios subterráneos repletos de tiburones, peces de colores, cangrejos y otros animales de las profundidades marinas, acuarios superpoblados donde sus inquilinos parecían tolerar mejor la situación que padecen, aunque se puede apreciar la angustia que les causa la falta de dinamismo que caracteriza a la fauna marina, dinamismo que en estos recipientes se torna lentitud, sosiego, melancolía... Incluso así, resultó una de las zonas menos tristes de ver.

No como la zona ártica, poblada por morsas en un tanque insultantemente reducido para la cantidad y tamaño de estos animales. Los grandes mamíferos nadaban prácticamente en círculos, debido a la inexistencia de espacio para nadar. En cambio, su compañera de sala, la beluga, gozaba de un espacio un poco más grande, también debido a que estaba sola en su tanque.

De nuevo en la superficie, nos dirigimos a la zona poblada por los leones marinos, en la cual estos animales de aproximadamente dos metros y medio de largo, tenían que nadar en un espacio de unos cinco o seis metros de longitud. Pero lo peor estaba por llegar.

Simplemente con llegar a la zona de los pingüinos, que debido a unas obras en su espacio reservado se encontraban en la superficie, con un Sol de justicia y un aire cálido que nos proporcionaban una agradable temperatura de 30ºC. Las aves, se encontraban sobre la arena (sí, sí, arena), donde se podía apreciar la falta de partes de su plumaje debido a las condiciones ambientales extremas, ofreciendo un espectáculo dantesco que solamente me dio ganas de abandonar la gran feria de los horrores.

Después de la agradable visita, si alguna vez vuelvo al Oceanotràgico (no se puede llamar de otro modo) lo más probable es que sea como activista, antes que como visitante. Aprovecho para darle las gracias al gobierno de la Comunidad Valenciana por obsequiarnos con el parque de tortura marina más grande de Europa. Sin acritud.

Hola a todos, visitantes de chescales.com. Han sido varios meses sin escribir debido a la falta de tiempo, pero espero estar ya de vuelta, si no al 100%, al 80%.

Os traigo hoy una noticia que no es nueva, pero que personalmente no conocía, y es que ya tenemos segunda parte para el videojuego conocido alrededor del mundo, el World of Warcraft. Su secuela se llamará: World of World of Warcraft, y en ella se permitirá al jugador vivir la experiencia de ser un jugador del World of Warcraft. Sí, habéis leído bien.

El juego ya ha arrasado en ventas en su primera semana en EEUU, así que atentos a las imágenes del reportaje, y id haciendo boca hasta el lanzamiento en España.

Como bien dicen en el vídeo, el juego te sumerge completamente en el papel de un jugador del WoW. Cuando miras la pantalla del PC, es como si realmente estuvieras mirando la pantalla del PC en una partida del famoso MMORPG. Por otro lado, los que ya han podido conseguir una copia del juego aseguran que la peor parte del juego es cuando a tu Avatar se le cuelga la conexión a Internet, ya que tienes que hacer que coja el teléfono, que llame al servicio técnico, etc.

En fin, ya somos millones los que ansiamos que este juego llegue al mercado europeo. Esperemos que llegue como máximo a finales de año.

Google m'ha notificat esta matinada que ha llançat un nou sistema de personalització de publicitat. Que què vol dir això? Que si abans els anuncis donaven la impressió de pareixer-se al contingut de la pàgina web, del correu que estigueres llegint, o de la búsqueda que acabares de fer, ara en canvi els anuncis es basaran en els continguts de les pàgines web que més freqüentes. Això es possible gràcies a una cookie que jo desconeixia, anomenada DART cookie, que no és una altra cosa que una cookie fixa que t'identifica unequívocament, i que permet fer una traça de les pàgines web que visites. D'aquesta manera, les empreses anunciadores poden classificar-nos segons els nostres gustos, i per tant oferir-nos anuncis seleccionats a la nostra mida.

Després de llegir açó, es inevitable que una veu dins nostre es pregunte: "Però on està la nostra privacitat?". Afortunadament per a tots nosaltres, usuaris d'Internet, hi ha una entitat anomenada Network Advertising Initiative (NAI) que suposadament vela per la nosaltres. Personalment no l'havia sentida mai fins a dia de hui, però pel que pareix aquest any celebrarà ja el seu 10é aniversari. Aquesta associació ens oferix la ferramenta necessària per a negar tot tipus de "seguiment" de la nostra activitat a través d'Internet, descarregant les cookies que contrarresten a les DART (i si, ho dic en plural perquè pots tindren vàries simultàniament, una per cada companyia que les utilitze). Ací teniu l'enllaç per si voleu fer-ne ús.

Però abans de descarregar-nos els anti-cookies, crec que és necessària una reflexió. A quin preu estem mantenint la nostra privacitat? És sabut per part de tots els que ens interessem un poc per aquest món de la publicitat, que encara no s'ha trobat la fòrmula màgica que fassa d'Internet una mina d'or de la publicitat, i això és així perquè, efectivament, els anuncis arriben a milers d'usuaris, però d'aquestos milers una ínfima part fa click, i d'aquesta ínfima part, molts menys acaben comprant, registrant-se, o fent ús dels serveis. Tot això es deu a la saturació que sofrim els navegants de la Red, saturació de trobar publicitat a tot arreu (i el fet de que el format es repetixca en moltes ocasions no fa més que facilitar que la meua vista passe per damunt dels anuncis sense llegir-los), un fet que és mesurable en forma d'estadístiques, i que fa als empresaris seguir apostant pels suports tradicionals (ja siga la televisió, ràdio, revistes, cartells...). Pot ser us pregunteu que què ens importa això a nosaltres, com a usuaris d'Internet, si és problema dels empresaris. Bé, ens afecta directament, ja que és aquesta fràgil publicitat un dels pilars que manté el lliure corrent d'informació en la red, la que permet que gent que li dedica una gran part del seu temps a oferir serveis gratuits (com puguen ser bases de dades de subtítuls, de sèries, de llibres, de votació de pel·lícules, o informació en forma de blogs professionals, per ennumerar uns pocs) guanyen quatre duros, que tampoc els dona per a forrar-se.

Tot açò ho dic perquè al negar aquestes cookies, pot ser estiguem negant un model de negoci per a Internet que done peu a nous serveis que d'altra manera no coneixeriem, ja que amb la tecnologia actual mai hagueren pogut guanyar prous diners per a ser rentables, alhora que gratuits econòmicament al públic. I dic econòmicament perquè estem pagant un preu en forma de privacitat. És per això que aquesta nova tecnologia ens dòna repelús a tots, perquè es troba en una frontera molt poc definida y que ens asusta a tots, com és la frontera entre el respecte y la violació de la nostra privacitat. Pot ser negant aquestes cookies, estiguem negant la possibilitat d'un futur de la música en la Red, o altres models de negoci que encara no s'han imaginat.

L'altre dia, prenent unes birres amb uns colegues del Poli, vam vore una escena d'una pel·lícula que ens va cridar l'atenció a tots. Es tracta de l'escena de American Psycho en la que el protagonista practica sexe prou explícit amb dues xiques, i per a què negar-ho, estavem tots en bàbia mirant la pantalla. Una vegada ha acabat, i quan ja casi no mirava ningú, ja no recordo qui, va dir: Bah, però al final els ha donat diners...

Sincerament, em va xocar prou aquesta frase, i em va fer pensar en quin tipus de valors tenim, en la nostra societat, respecte a aquestos temes que ens afecten a tots com poden ser les relacions amoroses/sexuals i la prostitució.

Al llarg de la història, l'opinió sobre la prostitució ha patit canvis de tot tipus, on s'ha passat de considerar sagrada en els temples Babilònics, a il·legal per la religió jueva, o a estar regulada, com és el cas d'Holanda i quasi Alemanya. Actualment hi han dues vessants molt diferenciades, encara que les dos amb un objectiu comú: la que regula la prostitució i la que la prohibeix. Però, acàs el fet de haver prohibit la prostitució durant centenars d’anys ha fet que aquesta desapareixca? No. Però ens trobem amb una resistència interior cap a la regulació d'aquesta professió, i una de les causes més fortes és la moral que ens han ensenyat desde menuts.

Això quede molt bonic però, què és realment la moralitat? La moralitat és l'herència que tenim de les èpoques en que ens deien el que haviem de pensar, què estava be i què estava mal. No és negativa en tots els seus aspectes (al menys aixó preferixo pensar) però el que sí està clar es que ens controla sense que siguem conscients. El cas que ens afecta en aquest moment es el de la prostitució, però la moral col·lectiva ens ha obsequiat amb casos tan vergonyosos com que estava mal vist parlar-li a una persona d’un color de pell diferent al teu (en Estats Units, no fa massa anys, i arreu del mon fa uns quants anys més), que una dona tinguera plaer practicant el sexe (encara es veu en distints llocs del món), o masturbar-se, sense anar més lluny. Afortunadament cada vegada més ens preguntem el per què de l’existència de certes normes no escrites, com les mencionades abans, i anem passant per sobre d’elles, però encara queda molt per fer.

Les prostitutes són un element indiscutible de la nostra societat. La majoria de nosaltres no vendriem el nostre cos a canvi de diners, però aquest fet no implica que a tot el mon li parega mal fer-ho. Pot ser prefeririem que les persones amb certes carències sexuals que no poden veure satisfetes (com adictes al sexe, o persones amb algun tipus de desequilibri, per posar els casos més extrems), es quedaren sense un mètode d’alliberar eixa necessitat, en part física, i en una part també molt gran psicològica, creada per la nostra societat. Personalment, pense que la prostitució juga un paper molt important i necessari, proveint un servei que d’altra manera quedaria insatisfet.

Però quin tipus de prostitució és aquesta de la que parlem? La actual? No. La prostitució en el nostre pais no és així. Aquí parlem d’una prostitucio legal, una prostitució on les persones que la exercixen tinguen els mateixos drets i deures que la resta dels ciutadans, amb el reconeixement que escau. Aquest fet seria una increible millora per a aquesta rama de la societat de la que tant ens avergonyim, una millora tant per a les profesionals del sexe com per als clients. I sí, són profesionals del sexe, de manera similar a la que pot ser una actriu porno, que també practica el sexe com a forma de guanyarse la vida. Ambdues professions tenen una llarga llista de diferències (com el fet de que una cobre de la productora, i l'altra d'un particular), però també una llarga llista de similituts. Per exemple, si ens diuen que Silvia Saint és una actriu porno famosa a nivell mundial o ens diuen que Silvia Saint es una prostituta “de les cares”, la nostra actitut cap a ella es distinta, depenent del cas. Insisteixo en que no són la mateixa professió, simplement vull que servixca de reflexió per a analitzar aquesta moralitat de la que venim parlant des de fa una estona.

Imagineu per un instant que, en el moment del vostre naixement, la prostitució és legal. La gent quan li abellix sen va a les prostitutes (que possiblement tenen un nom menys pejoratiu com acompanyants o qualsevol nom més natural), i fan ús dels seus serveis. Ana, veina del poble, acaba la seua jornada laboral en la casa de companyies, ben dutxada i aseada, i se'n va a fer la compra al supermercat local i a casa a fer-se el sopar (o l’esmorzar si ha fet el torn de nit). Ana pertany al sindicat d’acompanyants i cotitza en la seguretat social. Està aceptada per la gent del seu poble, i al igual que Ana hi ha 6 xiques més que treballen en el mateix negoci. Ana està tranquila perquè sap que el dia que no puga treballar, tindrà una subvenció per part de l’Estat que li permetrà viure, al igual que tots els jubilats de les altres professions. La prostitució sempre ha sigut una professió més, i una part més de l’engranatge de la societat i del mercat, com puga ser una panaderia o una llibreria.

¿Com canviaria la vostra opinió de la prostitució, respecte a la que teniu ara, si haguereu naixcut en aquest lloc? Crec que aquesta és una pregunta que ens deuriem fer tots, i no sols en la prostitució sino, en molts aspectes de la nostra vida.

En la societat actual, els pares de Ana possiblement no sabrien a què es dedica, mentre ella els diu que està estudiant o està en l'atur. Això si Ana tinguera la sort de ser espanyola, perquè si fora d’un pais de l’est hauria sortit del país amb la il·lusió de dedicarse a un treball “honrat” en Espanya, el pais de les oportunitats, i una vegada aquí l’haurien obligat a prostituir-se en contra de la seua voluntat, amb amenaces i violència. Molt probablement haurien abusat d’ella sexualment. Una vegada ací la vida no hauria sigut molt millor. Ana es veuria obligada a vendre el seu cos a un preu massa baix, i cauria ràpidament en una espiral de depresions i drogues. Si aconseguira eixir endavant, Ana tindria que buscar una persona amb qui “casar-se” o amb qui viure, ja que no pot imaginar-se un futur a partir del dia en que deixe de ser atractiva, i el millor que pot fer es aferrar-se a un home amb diners que no la respetarà. En el millor dels casos, Ana conseguirà escapar d’aquesta red de prostitució il·legal, i tornarà al seu país amb la seua família, on intentarà eixir endavant amb uns records que la marcaran per a la resta de la seua vida.

Salta a la vista que aquesta situació es insostenible. Massa grups pol·lítics, religiosos i Lobbys s’oposen a una reforma d’aquest calibre, tot i que ajudaria a controlar el contagi d'enfermetats de transmissió sexual i dissociaria la prostitució de les bandes criminals. Igualment, en cas de que es poguera fer, la major incomprensió vindria d’una població que no entendria el per què d’aquesta reforma.

Es per això que amb aquesta reflexió us invite a reflexionar a vosaltres també, ja siga a favor o en contra de la prostitució, però com a mínim no ens deixem portar per el que ens diga la moralitat. La prostitució no és dolenta, está mal enfocada.